Entrevista a Joan Majó: "La digitalització ha globalitzat el capital"
Joan Majó i Cruzate, doctorat en Enginyeria Industrial per la Universitat Politècnica de Barcelona i empresari del sector informàtic, va endinsar-se al món de la política fins a arribar a ser Ministre d’Industria i Energia amb Felipe González com a president. Però, el seu èxit va començar el 1963, quan amb un amic va fundar Telesincro, una empresa pionera en el sector de la informàtica que fabricaria el primer ordinador amb ADN espanyol.
A banda de la seva etapa com a polític i empresari, Majó ha escrit i publicat nombrosos llibres sobre economia, política i mitjans de comunicació com “El Món que ve... ja el tenim aquí” o “Luz al final del túnel”; i nombrosos articles publicats en diversos mitjans de comunicació.
Els seus coneixements en informàtica i noves tecnologies el van permetre encapçalar projectes empresarials i polítics que van canviar, sobretot, el món de les telecomunicacions a Espanya i Catalunya.
Tecnomia va tenir el plaer d’entrevistar Joan Majó i escoltar les seves experiències i opinions sobre l’economia, les tecnologies i la societat. Unes declaracions de gran valor que volem compartir amb tots els lectors.
Joan Majó, primer de tot, va deixar clar que ell és “un home fonamentalment de l’electrònica i no de la política”. Tot i això, va explicar algunes de les etapes en què va ocupar càrrecs polítics i les tasques que va desenvolupar, sobretot la seva etapa com a Ministre d’Industria i Energia:
“Jo sempre dic que vaig ser Ministre gràcies a la Preysler. Quan vaig anar a Madrid com a director d’un grup d’empreses de tecnologia, el ministre d’Hisenda de llavors, Miguel Boyer es va enamorar de d’Isabel Preysler, quan era casat, i Felipe Gonzalez el va fer fora. Va demanar al Ministre d’Industria que el substituís i llavors em van proposar a mi ocupar el seu lloc. Durant el mandat, vam portar empreses extragueres molt potents a Catalunya i Espanya, com Hewlett Packard. Quan va acabar la legislatura, vaig deixar de ser Ministre però llavors i justament després que Espanya entrés a la Comunitat Econòmica Europea, des del Gabinet de la Comissió Europea em van trucar per si volia anar de Director General a la Comissió i me’n vaig anar a Brussel·les set anys”.
La seva activitat política va estar sempre dedicada a la industria de l’electrònica, la informàtica i la seva regulació. Majó, en aquest sentit, ens va explicar que és on més forta va ser la seva empremta:
“Des de Brussel·les vaig formar part del Comitè Olímpic per a les Olimpíades de Barcelona del 1992. Joan Maragall em va demanar que es poguessin retransmetre per primer cop en alta definició. Així que vam crear la norma de la Televisió Digital Terrestre (TDT) amb la qual tot tipus d’informació es podia digitalitzar i transmetre a qualsevol mitjà. L’estàndard de la TDT va ser molt important. La conseqüència no prevista de la digitalització va ser que a més de transmetre imatges, so, informació... també es podrien transmetre diners, i això ha desequilibrat el món”.
Joan Majó destaca la digitalització com el segon fet històric més important després de la invenció de l’escriptura, i considera que ha canviat el món i la percepció del poder i els que el controlen:
“La digitalització ha globalitzat el capital, mentre que la política s’ha quedat circumscrita a cadascun dels països. El capital en un clic va d’un lloc a un altre i ningú pot fer res. Els que tenen el poder ara són els que controlen la informació: Google, Apple, Amazon, Facebook, Microsoft... A partir d’ara, el més important és el domini de la informació i el seu anàlisi. El Big Data és l’objectiu principal de les empreses, que detecten dades i les analitzen per treure’n profit. El món ha canviat com a conseqüència de les xarxes. Tothom esta connectat de forma bilateral i amb tot tipus d’informació. Tothom pot rebre i emetre sense cap límit de capacitat. Amb la geolocalització dels mòbils, les empreses saben tot el que fas i els serveis que ofereixen, com Google, no són gratuïts. En realitat, els pagues amb informació personal cada cop que fas clic. Renuncies a la teva privacitat cada cop que penges continguts a les xarxes socials.”
Joan Majó es va mostrar preocupat per aquesta nova situació en què les noves tecnologies ho controlen tot sense una regulació que les limiti i va explicar el que, segons ell, ha estat el gran culpable:
“El que més em preocupa és el canvi de poder en el món, que ha passat dels estats i de la política en els mercats i el capital, al control de la informació. El gran problema que tenim és que els últims deu anys hem tirat endavant i hem acceptat i promogut la globalització però nosaltres mateixos no ens hem adaptat”.
Respecte el panorama polític i social actual, Joan Majó també va voler destacar el problema dels refugiats com una conseqüència de la globalització, i va expressa quina seria, per a ell, l’actuació correcta per part dels estats:
“Europa, que té 500 milions de persones, no ha volgut admetre un milió de persones d’una manera una mica decent. En els propers vint anys la població africana creixerà 200 milions i no es quedaran allà morint-se de gana. Voldran venir a Europa i si no fos pel mar Mediterrani, actualment encara vindrien més per les muntanyes, com passa a Mèxic i els EEUU. El que s’ha de fer es regular-ho i no tancar les portes i excloure. Tot és qüestió de regulació”.
Joan Majó va destacar la regulació de la globalització com el principal problema de la crisi mundial que estem vivint actualment i des de fa uns anys:
“La manera en que hem reaccionat a la globalització i als canvis que ha comportat ens ha deixat fora de joc. La globalització ha fet baixar l’activitat industrial i el capital dels estats segueix existint. Així, en comptes de dedicar-se a activitats productives, es dediquen a activitats especulatives que creen benefici però no valor real i a causa d’això els rics són cada cop més rics i els pobres cada cop més pobres. És a dir, la desigualtat ha crescut i justament encara creix més després de la política d’impostos que, suposadament, han de fer-la disminuir. Tot això els mitjans de comunicació no ho expliquen i aquí tornem al tema de qui controla la informació”.
Després de conèixer la seva experiència i opinions respecte el panorama actual, va accedir a respondre un seguit de preguntes de caràcter més opinatiu i personal:
Pregunta – Als últims anys, s’ha vist molta innovació tecnològica. La política ha sigut capaç d’avançar alhora?
Resposta – No. S’ha fet més pitjor impossible. Amb l’error que es va cometre que el mercat per si sol podia regular-se millor que l’Estat. El mercat si no està regulat no és eficient i no hi ha hagut res menys eficient que el mercat financer de finals de segle, que va enfonsar gairebé tots els bancs. Quan se’n van adonar, ho hem hagut de pagar entre tots per rescatar bancs. No es pot desregular i al mateix temps globalitzar.
Pregunta – Llavors, quina hauria d’haver sigut l’actuació ideal?
Resposta – “S’hauria d’haver primer acceptat que potser s’havia de substituir la regulació nacional per una mes general. A Europa, el Banc Central Europeu en política monetària tenia moltes competències però en política fiscal i política reguladora no tenia competències. Mario Draghi ha aconseguit solucionar molt problemes saltant-se sistemàticament els estatuts del BCE. Hi ha hagut una desconnexió entre el que van planejar que ha funcionat molt be des que va arribar la crisi perquè no tenien eines per resoldre. Per tant, el que s’ha de fer es tornar a regular a nivell Europeu o l’euro estarà en perill. A nivell mundial el problema és que no ha governat la ONU si no els estats i els òrgans econòmics, com el G20, G10, ... Estem sota l’esclavitud dels òrgans polítics i econòmics, amb consentiment europeu”.
Pregunta – Catalunya seria un país viable si fos independent?
Resposta – “Catalunya és un país viable independent, però Espanya no és viable sense Catalunya, i a la UE no li interessa que Europa es desestabilitzi amb una Espanya que no es sosté. És per això que rebutgen la independència. Estanya té un deute del 100% del PIB i si Catalunya se’n anés, arribaria al 130%”.
Pregunta – Els mitjans estan trobant moltes traves per a que no evolucionin dins el context digital o se’ls dona suficient llibertat?
Resposta – “En aquest sentit crec que massa llibertat perquè hi ha hagut una proliferació de televisions públiques excessiva. L’existència d’una TV pública a Catalunya, País Basc o Galicia té sentit perquè parlem una llengua pròpia, però no te sentit, per exemple, la TV de Castella la Manxa. Els governs volen tenir canals de televisió públiques per a tenir un òrgan de difusió i control polític.
D’altra banda la digitalització de les xarxes fa que la TV en gran part hagi deixat de ser un mitja de comunicació que emet quan ella vol perquè ara la gran majoria de gent la consumeix per Internet. Llavors, d’aquí poc els canals deixaran d’ocupar l’espai radioelèctric i les graelles desapareixeran perquè es podran veure a Internet en qualsevol moment. Ara mateix, s’ha de canviar la teoria del què és una empresa de televisió”.
Pregunta – Internet s’ha presentat com un nou mitja per a arribar a més població, seria necessari regular-lo?
Resposta – Jo el que faria és que l’anonimat es prohibís. La informació s’hauria de firmar i tenir un responsable. S’hauria de trobar una manera d’adaptar a les noves circumstancies la idea que la veracitat de la informació és un element clau i que ha d’haver un responsable.
Pregunta – Què li diria a Mariano Rajoy si se’l trobes pel carrer?
Resposta – Depèn del context. Segurament li diria que no s’està donant compte del mal que ens esta fent a tots, inclòs ell mateix. I si sen adona encara pitjor.
Pregunta – I a Teresa May, abans de seguir amb el Brexit?
Resposta – Que ella en el referèndum va votar quedar-se però que va aprofitar que Cameron va perdre per agafar el poder, tot i perdre els seu principis. I que ens ha ficat en un bon embolic a tots.
Pregunta – I a Pedro Sánchez, respecte el PSOE d’ara i el PSOE en q va treballar vostè?
Resposta – En Pedro Sánchez em mereix un respecte per defensar les seves idees enfrontant-se amb el PSOE. Admiro la seva valentia i coherència. Però, també li diria que el que m’arriba a mi és que no vigila amb els seus col·laboradors, i que això el poc perjudicar.
Pregunta – Quins valors té la societat actual, segons vostè?
Resposta – La societat actual ha aconseguit treure’s de sobre les limitacions formals de la llibertat. És una societat més lliure, però s’ha empassat una sèrie de limitacions. És més lliure, però molt menys dels que ens pensem perquè els condicionants són molt forts. I com a contravalor, destacaria que el pitjor és el menyspreu per la mentida. Sembla que a la gent no li importa la mentida. Les coses són tal com t’interessa que siguin.
Pregunta – Què valora més de la seva vida?
Resposta – La família, la professió i la política. En aquest ordre.
