Les desigualtats de gènere al Mobile World Congress
A vegades no som prou conscients sobre el que passa dins de les portes dels grans esdeveniments que es fan arreu del món. Aquest cop tocarà centrar-nos en la ciutat en la qual vivim, Barcelona, tan propera a nosaltres, tan maca i tant a favor de canviar les coses que van malament a la societat. És per això que, pensant-hi una mica, podríem reflexionar sobre quins casos es donen en aquesta. Que s’hi fa allà, que potencien i de quins valors es regeixen.
Arran de la celebració actual del Mobile World Congress a la ciutat de Barcelona, ens podem fixar en diverses coses d’aquest. No entrarem en temes de capitalisme i dels diners que mou un congrés com aquest que, a més de ser fortament consumista, és poc inclusiu per als ciutadans, ja que realment només hi poden anar un cert tipus de persones, evidentment, amb diners (a no ser que siguis treballador/a i els hi interessis).
Deixant de banda aquest tema tan criticat i popular actualment, també criden l’atenció certes coses que la gent no hi parla tant. Coses que no generen interès, coses que no en som conscients del que acaba afectant i de les injustícies que provoca. Un tema que no interessa a gran part de la societat.
Què passa amb els treballadors/es del Mobile Word Congress? I, molt important, quin paper té la dona dins d’aquests?
Aquí resideix el gran problema. La dona, una vegada més, és útil per a fer una sèrie de feines. Però la dona és molt útil per a molts treballs, si ens hi fixem, és útil per a tot, com a qualsevol ésser humà, és igual de vàlida que ningú. El que passa en aquest gran esdeveniment és que la dona no és tractada com a tal. Injust és haver de separar la feina d’homes i dones en un mateix congrés on hi ha tanta gent, que hagin de fer feines diferents i vestir-se diferent. Els homes i les dones poden vestir-se perfectament igual o anar molt semblants. La dona no ha d’estar vestida seguint un patró “acceptat” i “normalitzat” que ha de portar en actes com aquest. Igual que la dona no ho ha de fer, un home per ser home i treballar en aquest lloc, tampoc ha d’anar sempre amb corbata i americana, deia en Xavier Borsot, treballador de l’aparador de Samsung.
Si entrem en temes d’estètica formal, evidentment han de vestir-se ambdós sexes d’una manera que sigui més cordial, però quan es vesteix a una persona per a atraure el consumidor, aquella persona acaba sent utilitzada com a objecte. “No promocionem el producte, nosaltres som el producte”, deia la Laia, indignada en veure com havien d’anar les noies del MWC durant els quatre dies que se celebrava.
Deixant a un costat el tema de la vestimenta, després de dies voltant per la Plaça Espanya i parlant amb diversos treballadors/es, te n’adones que ni molts d’ells i elles estan d’acord. L’Oriol López ens explicava que ell, cada matí, setmanes abans de l’inici de l’esdeveniment, s’encarregava a distribuir els fullets promocionals per tota la ciutat. Això ho feia amb el cotxe que li proporcionava el
Mobile World Congress, però el que més li indignava, tot i que a ell li agradava aquesta feina en proporció al que cobrava, és el fet que només els homes podien entregar fullets promocionals conduint un cotxe. Quina mena de desigualtat és aquesta on ara només els homes poden conduir en una ciutat en ple segle XXI?
El més fort és que la seva parella, la Laia, també va entregar el currículum el mateix dia que ell i, clarament, també disposava del carnet de conduir. Però la diferència és que cap noia va ser acceptada per a conduir cotxes d’aquests per la gran ciutat. A ella la van col·locar repartint els fullets promocionals a peu de carrer...Què això potser era més visual? Més atractiu que anar dins d’un cotxe on ningú la pugui veure?
Bé, el fet és que actes tan importants i que tenen tant de ressò dins de la societat actual, no haurien de potenciar aquestes desigualtats entre homes i dones, quan cada vegada més, s’està aconseguint canviar per a poder progressar el que anys enrere no s’havia aconseguit. La dona, igual que l’home, segueix sent vàlida per a tot, tant per a dur corbata com per a poder conduir un cotxe si també disposa de carnet. La dona també té el poder de vendre un mòbil i fer negocis, i no estar únicament recolzada en un post d’informació per donar una bona imatge.
Totes les persones podem fer mil coses, hem de tenir la mateixa oportunitat i, els ciutadans, ens hauríem de plantejar a quines coses paguem per entrar i que fomentem si hi anem, com també reflexionar sobre si volem certes festes en la nostra ciutat.
