Crònica de la veritat que no se'ns oculta

La sala és petita. Una dona comença a portar cadires amb l’esperança que n’hi hagin per a tots, però si amb prou feines podem estar-nos-hi tots dempeus, l’espai disponible amb cadires es redueix encara més. El moviment de petits periodistes entre cadires augmenta a mesura que tots entren a la saleta, situant-se al voltant d’una taula allargada encapçalada per un espai buit sense omplir. L’ordre previ al pujar pels ascensors es desmunta mentre quatre renegats que es queden dempeus intenten encabir el seu cos de forma que puguin escoltar i escriure paraules sense sentit.

El primer en entrar és Toni Rodríguez (a l'esquerra de la fotografia), president executiu d’Intermèdia. Amb un somriure que prem els llavis, esquiva els alumnes mentre es dirigeix a la finestra que hi ha a l’altra banda. A contrallum, es presenta i comença el relat de la seva història. “Intermèdia porta 26 anys en funcionament... en un primer moment vaig estar a Dupond i Dupont, el nom prové del Tintín...”. El relat segueix amb orgull i satisfacció, descrivint la jerarquia de l’empresa, en un monòleg amb pauses i sorolls. Tothom apunta fil per randa. Altres fan fotografies. Altres es limiten a gravar amb el mòbil mentre la veu de l’empresari es qualifica. A mig relat, Albert Ortas, director del gabinet de l’Alcalde de Barcelona durant el mandat de Xavier Trias, fa acte de presència deixant l’americana damunt de la taula, entre folis i tinta per gastar. Es posiciona al costat del president amb una rialla i busca amb l’oïda el fil del seu discurs.

• ... Però l’empresa es dirigeix a temes publicitaris i decideixo muntar Intermèdia amb un altre soci...

Es defineixen com una agència “capaç de crear corrents d’opinió pública favorables als clients dirigint corrents favorables de productes a influencers”. Això implica pensar en una estratègia a l’àmbit de la comunicació, és a dir, conèixer la competència i desenvolupar en cada mitjà una comunicació. Juguen amb la reputació i la visibilitat de productes, empreses i persones depenent dels interessos de l’empresa. “Avui dia és important tenir coneixements de l’activitat del client ja que els cercles d’influència ho valoren” explica Albert Ortas mentre respon les preguntes d’alguns companys que s’han atrevit a aixecar el braç, “el tema de les xarxes socials és important per ser-hi i perquè pots dirigir-te a un target concret, audiències, influencers, conversacions”.

• I també publiqueu informació per als mitjans de comunicació?

• Convertim informació en material publicable pels mitjans. Poden ignorar-la o treballar-la. S’ha de tenir credibilitat entre el mitjà i l’agència.

• I quina relació hi ha amb el periodisme?

• Estem a favor del periodisme i la nostra feina és influenciar al periodista, persuadir-lo.

• Però llavors on queda l’objectivitat periodística?

• L’agència traspassa l’objectivitat buscant l’interès del client. Ens hem de bellugar amb la major dignitat possible sense mentir i sense perdre la credibilitat.

I el pastís es destapa. És una feina d’assessoria i consultoria de cara a l’empresa. S’analitza l’empresa de forma que es treuen els punts forts per reforçar-los en cas de flaquejar, es juga a tots els camps i es posen contraprogrames per tapar. Arrufem el nas a mesura que acaba el discurs entre pregunta i pregunta, cada cop més profunda. “No us podem dir noms de persones per les que hem treballat i estem treballant”. Les cares comencen a canviar i Ortas es disculpa, se li ha girat feina. El president executiu intenta arreglar les cares llargues de confusió i malentès dels alumnes que el miren expectants. “ No cal dir tota la veritat, però no s’han de dir mentides”. L’hora dels adéus és curta, i les cadires tornen al seu lloc. El silenci confon com a la parella que creu que no li han explicat tot.

#empresa #crònica #agència #Intermèdia #influencers