En contra del poder... o no tant?
Fernando Trias de Bes és un economista i escriptor català especialista en marketing. A banda d’això, també escriu de tant en tant articles com a col·laborador al suplement Dinero de La Vanguardia, el País Semanal i el Diari Ara. Ha escrit novel·les i assajos de ficció i no ficció, que han estat traduïts a més de trenta idiomes i han rebut nombrosos reconeixements. Entre la seva obra, un dels llibres més coneguts i, segurament, el millor guardonat, trobem “El libro prohibido de la economía: lo que las marcas, los bancos, las empresas, los gobiernos... no quieren que sepas”, que al 2015 va ser el guanyador per unanimitat del Premi Planeta
El títol del llibre ja és tota una declaració d’intencions, i és que aquest llibre es planteja com un diccionari de 126 termes econòmics definits doblement: l’autor ofereix la definició oficial i proposa una definició prohibida i quasi sempre irònica però rigorosa per a què els lectors, sense formació financera, puguin comparar les dues i extreure les seves pròpies impressions.
Podríem dir, llavors, que es tracta d’un llibre divulgatiu? Sí, però se li ha de sumar també la funció crítica. L’autor, principalment, assegura que les empreses, els bancs, els països, els governs, i tots els subjectes de poder dins la societat s'han apoderat de l’economia, de les dades, dels conceptes i les seves interpretacions per fer-nos creure que el sistema actual és l'únic possible i que no hi ha alternativa viable.
Trias de Bes defensa que el paper de l'economia dins de la societat s'ha degradat. Que el que va néixer com una disciplina al servei de les persones per a eliminar la pobresa i aconseguir una millor distribució dels béns, actualment s'ha convertit en un instrument pervers capitalista a qualsevol preu. Que l'avarícia de l’ésser humà, la cobdícia i la possibilitat de benefici fàcil i ràpid han contaminat completament el sistema.
Segons l’autor, a més, les eines econòmiques dissenyades en el seu origen per economistes amb bones intencions han estat manipulades pel poder polític econòmic i financer i posades al seu servei, per tal de treure un benefici propi, sense importar el benestar dels altres als qui han de servir.
En aquest sentit i complint la valentia que reflexa el títol, l’economista ataca els polítics i les institucions citant a Keynes amb la frase “l’economia és massa important per a deixar-la en mans dels polítics” ja que segons ells “els estats utilitzen l’economia d’una forma mediatitzada: l’autèntica necessitat publica es barreja amb la ideològica, amb l’ànsia de poder i amb la corrupció, donant lloc a la ‘política econòmica’ ”. I no acaba aquí. Afegeix també que els estats tenen diverses obsessions econòmiques i que la primera d’elles és recaptar més i més diners perquè mai en tenen prou, i que aquesta ànsia econòmica és alhora proporcional a les ànsies de poder i control sobre la població.
És per això, segons ell, que els poders públics "cobren impostos que no tenen cap raó de ser ni legitimitat econòmica" i " les empreses utilitzen fabuloses eines comercials perquè la gent compri coses que en realitat no necessita o ni tan sols sàpiga per què paga".
Així, Trias de Bes critica la degradació del sistema econòmic i tots els actors que hi participen i pretén desemmascarar els mètodes i estratègies que aquests utilitzen per a enganyar-nos a tots. I, d’altra banda, proposa una via d’actuació per a solucionar el problema: l’economia s’ha d’humanitzar. És a dir, segons l’economista, ha deixar d'estar al servei d'ella mateixa i tornar a servir les persones.
Però, realment l’escriptor es posiciona a favor dels més desfavorits dins aquest sistema que tan critica, controlat pels gran actors?
A banda de trobar crítiques contra els governs, els bancs, els estats, etc. trobem certs comentaris i posicionaments que ens fan dubtar en quin bàndol està l’autor. Al capítol en què parla dels Estats i les polítiques econòmiques, tot i que els critica, com he esmentat abans, es poden apreciar idees que fan pensar que no està tan en contra del capitalisme ni de les dretes, com el seu posicionament de rebuig cap a les escales impositives progressives o els comentaris negatius contra les idees progressistes de Podemos (partit d’esquerres anticapitalista) al llarg del llibre. En el terreny de les escales, Trias de Bes, a més, es pot veure com es posiciona en contra dels impostos, ja siguin bons o dolents, però sobretot es mostra contrari cap a aquells que afavoreixen a les classes baixes. Aquesta conclusió la podem intuir en el moment que explica que es injust que amb les escales impositives una persona que guanya molt acabi disposant quasi el mateix que algú que guanya la meitat a causa de la rebaixa de guanys pels impostos.
En què quedem, llavors? L’economia ha de servir per a aconseguir una societat més igualitària i justa, que pensi en conjunt i no en individualismes, o ha de ser un afany cobdiciós amb l’objectiu de ser el que més diners té?
La seva posició respecte els impostos i la crítica de les idees del partit polític Podemos fan palès un cert nivell d’insolidaritat i poden fer intuir la seva ideologia política. Més encara quan equipara les polítiques de protecció de les empreses nacionals que proposa Podemos amb una autarquia com la que va desenvolupar el dictador Francisco Franco: "Mai voti Partits polítics que protegeixin indústries nacionals. Encara que li venguin que estan protegint l'ocupació interior, en realitat, estan reduint el seu nivell de vida"
D’altra banda, tot i que la idea divulgativa del llibre està molt bé, proposant una mena de diccionari per a que els lectors sense coneixements d’econòmica i finances entenguin de què va la qüestió, la idea de convidar als lectors a ‘escapar dels inspectors d’Hisenda’ i que en el cas de no fer-ho serien ‘tontos' no em sembla la més adient. Han fet el correcte llavors, els polítics corruptes en evadir impostos en paradisos fiscals? Som ‘tontos’ tots aquells que actuem de forma legal i complim els nostres deures? És que si tens diners has d’evitar pagar impostos sigui com sigui, per no tenir al final uns guanys semblants a les d’algú d’una classe més baixa?
Per tant, podem arribar a la conclusió que l’economista Fernando Trias de Bes sí fa una crítica al sistema econòmic i als actors que han contaminat la veritable funció de l’economia com a eina per a cercar el benestar comú, sense tallar-se, però que, implícitament, es posiciona cap a un escenari que seria idíl·lic per a persones amb un cert poder, com empresaris, i no pas cap al de les classes baixes.
