El cost de la contaminació climàtica va dels causants als consumidors

És una crida a l’acció argumentada per resoldre la crisi global i evitar empitjorar-la

La primera vegada que vaig veure el nom d’aquest llibre de Naomi Klein “Això ho canvia tot”, em va cridar tant l’atenció que vaig decidir llegir-lo. Les lletres de la portada, ben grosses i impactants, ja deixa entreveure com serà el llibre. El subtítol també t’enganxa i, he descobert que és un llibre provocador. Naomi Klein és “punyetera” i s’enfronta constantment als problemes que amenacen a la humanitat. Té com una ràbia dins seu que aconsegueix treure a través dels seus llibres. En aquest cas, ha estat la guerra que el nostre model econòmic fa contra la vida al planeta terra.

Aquest llibre hauria de ser motiu de reflexió immediata i profunda per a tothom. La inacció no és la solució, mirar cap a una altra banda, tampoc. I això, ho deixa molt clar durant tot el llibre, revivint els moviments ciutadans tan necessaris per a canviar les coses.

Després de llegir-lo, dins meu han sorgit unes ganes de lluitar, de sortir al carrer i de reivindicar tot allò que ja no suporto més d’aquesta societat, planeta, sistema econòmic, polític, social...Per això, cal llegir aquest llibre. Hauria de ser el que li passés a qualsevol persona que acabés de llegir l’última pàgina d’aquest. Gent també interessada pel medi ambient, en gran part.

Klein adopta una actitud seriosa, documentada i creativa, orientada a repensar en el que fem i a tornar a promoure l’activisme ciutadà arreu del planeta. Tracta els dos xocs personals que ha tingut davant la resistència de l’antiglobalització, cosa que et fa replantejar les coses tal com les ha fet ella.

Realment la cimera de Copenhaguen sobre el futur del clima comú estava relacionada amb l’interès de la ciutadania corrent? Va ser un gran fracàs. Cap ric ens salvarà de l’apocalipsi climàtic, deia Naomi en un fragment del seu llibre. La solució a aquest problema no podia venir de dalt, d’una elit política i tècnica, sinó que el clima era massa important per al conjunt de la Humanitat perquè els de baix no poguessin fer res.

L’autora reivindica que actualment el canvi climàtic és un tema que s’ha deixat de banda... Perquè no és d’interès general? S’estira els cabells. El fet és que totes les accions que fem pel clima queden fallides, perquè xoquen amb el sistema neoliberal que tenim (amb desregulació i reducció del sector públic). Principalment, marca les indústries més poderoses i riques del planeta: la del petroli i el gas, de les quals ens podríem alliberar amb els nostres hàbits consumistes més quotidians i fer que paguin per la terrible amenaça que fan a l’atmosfera.

Naomi Klein, plenament activista de l’antiglobalització, es queixa de la pèrdua del debat climàtic per part de grans organitzacions ambientals que han estat aliades amb altres de més poder i que, han perdut la seva capacitat per lluitar. Per això, creu que la lluita ve també des de baix, afectant fins i tot a la població més consumista (representen un 20%). També proposa el retorn a l’estil de vida dels anys 70 al Nord, lluitant contra la desigualtat en tots els fronts i amb eines múltiples per lluitar contra el canvi climàtic.

El gran problema és de caire social i polític: la manca de voluntat de les elits de fer el canvi. Fins i tot, l’autora qualifica aquesta actitud de “racisme ambiental”, ja que sofreixen i corren més risc els més vulnerables, siguin persones o estats (com Kènia, Bangladesh...).

Mentrestant, els costos per fer front als fenòmens climàtics són cada vegada majors. I la pregunta és: Hi ha diners per finançar aquest pla mundial de protecció al clima?. Klein diu que sí. La solució és anar en contra les transaccions financeres especulatives, reduir els pressupostos per potències militars...I és que té tota la raó del món. Per això, cal llegir aquest llibre.

Dins de tots els temes que tracta, la seva crítica també va enfocada a la inexistència de cap moviment social mínimament rellevant fins avui...Així com els moviments ecologistes que, segons ella, realment fan poca cosa.

“Això ho canvia tot”, se situa més enllà de la relació perjudicial entre capitalisme i canvi climàtic, després d’haver tractat les dues. L’espècie humana estem vivint en primera persona la desaparició de la nostra “casa”, que estem causant nosaltres mateixos arran del canvi climàtic. Klein remarca que la terra té un límit com a abocador de la pol·lució i, si el traspassem (que ens estem acostant molt ràpidament), estarem al caire de l’abisme.

Gràcies a aquest llibre, també pots aprendre molts nous conceptes fins ara desconeguts com per exemple, la “Natura Líquida”, que simbolitza allò que el capitalisme està fent al món natural: un arbre no és un arbre sinó més aviat un dipòsit de carbó que fa servir la gent.

El que més m’ha agradat és que parla molt de la justícia global. Si es fan solucions pel medi ambient, que el fet de fer-la en un país del Nord, no perjudiqui els altres del Sud com l’Àfrica subsahariana, posa d’exemple. I arriba al cor moltes frases que planteja, com: “Començo a sentir que estem negociant qui viurà o qui morirà”, frase extreta de la secretària del clima de Filipines.

La darrera part del llibre indaga per solucions alternatives, però no ho pot resoldre una pensadora sola, per tant, acaba obrint més interrogants dels que tanca i, potser això, és el que menys m’ha agradat del final del llibre. Però m’ha fascinat el tractament que fa sobre els pobles indígenes, ja que a vegades no veiem com aquests estan patint per culpa dels nostres països i com, tot i això, segueixen lluitant. Això s’anomena energia popular, cosa que manca en les nostres democràcies “fossilitzades”.

El més interessant del llibre és com relata el seu segon gran xoc personal, anomenat “El dret a la regeneració”. On, a causa de les dificultats per ser mare, s’adona de l’impacte que està tenint la industrialització en la reducció de la fertilitat humana i explica el perquè d’això. El punt bo de Naomi Klein és que mira més enllà de la immediatesa, pensant que la Terra, amb prou temps, és capaç de regenerar-se.

Finalment, l’autora assegura que ja no hi ha temps a perdre, hem d’ajudar als que estem perjudicant, hem de cooperar perquè ens hi va la supervivència en aquesta atmosfera comuna. Estem en un moment d’extrema urgència planetària, tal com crida l’autora. No podem deixar la feina en mans d’elits i experts.

El missatge final és que necessitem despertar la capacitat col·lectiva que tenim davant l’apocalipsi climàtic aquí i arreu del món. Una crida a l’acció!

Penso que aquest llibre s’hauria de llegir i recomanar a totes les amistats i companys de totes les lluites que compartim, les que volem un canvi real i busquem un sentit a tot plegat. Només vull fer una recomanació: Llegiu-lo. Us farà pensar. Us encantarà. Us motivarà a l’acció.

#clima #capitalisme #economia #social #cooperació #acció #crisiglobal