Hisenda investiga els ingressos que s’amaguen rere blogs i compravendes a Internet
L'encreuament de dades i el rastreig permet a l’Agència Tributària detectar activitats que eludeixen el pagament d'impostos a la xarxa
L’Agència Tributària ha començat a investigar, gràcies al creuament de dades i d’informació, activitats fraudulentes a Internet que eludeixen el pagament d’impostos. Entre aquestes activitats, trobem com a més freqüents les compravendes a través de webs que posen en contacte a oferents i demanant, i el negoci cada cop més creixent dels a través de blogs, a més dels ja coneguts i polèmics lloguers turístics a través de plataformes d'Internet com Airbnb, el serveis de transport a través d’Uber o les activitats de 'crowdfunding' o micromecenatge.
Hisenda ha començat a investigar gràcies a l'encreuament d'informació. L'Agència Tributària disposa cada vegada de més informació i dades gràcies a diferents sistemes de rastejament a Internet que permeten aflorar activitats que eludeixen el pagament d'impostos i que formen part del pla de control tributari.
Hisenda té accés a tot el que passa a la xarxa gràcies al desenvolupament d'eines tecnològiques que, per exemple, permeten recopilar anuncis de pisos i habitatges en portals com Airbnb i incorporar a la base de dades. Després, amb l'ús de tècniques de 'big data', delimiten l'objectiu davant l'inici de campanyes de control o comprovació, i així poden controlar les grans fortunes i patrimonis.
L'Agència Tributària ha demanat a les empreses amb webs a Internet que proporcionin dades sobre les transaccions per tal de recaptar la major quantitat d’informació possible, com les que comporten lloguers d'habitatges, trajectes en cotxe i venda de productes i serveis. Per a reforçar el control, l’Agència vol intensificar l'anàlisi dels nous mitjans de pagament com la ‘criptomoneda’, les plataformes mediadores de pagament o els pagaments des de dispositius mòbils, etc., que faciliten l'opacitat de les operacions.
Aquestes activitats encara són recents i no estan regularitzades i ha comportat que alguns propietàris de webs amb una gran quantitat de seguidors i que tenen ingressos per publicitat, hagin rebut cartes del fisc perquè les empreses que els paguen apliquen l’IVA però ells no ingressen.
En el cas de les compravendes, les operacions que es condemnen són aquelles que suposen un augment patrimonial per al venedor, és a dir, aquells que venen un producte o bé per a un preu major que quan el van adquirir.
L'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (APTTCB) declara que "cada vegada que un particular obté un rendiment, per un servei o per la venda d'un bé, estaria davant d'una activitat econòmica amb la consegüent tributació per IVA, si és el cas, o per l'impost de la renda (IRPF)".
L’assumpte del IVA és un problema encara força complex ja que, per exemple, en el cas d'Airbnb, qui rep la contraprestació queda exempt de pagar cap impost, excepte si prestés serveis hotelers, com la neteja o el canvi de roba, durant el lloguer de la llar. En el cas de BlaBlacar, no es pretén controlar les despeses que es comparteixen en els ni els ingressos que obté, per exemple, una persona per fer de conductor de Uber. Per a considerar-ho com una activitat fraudulenta s’ha de detectar que hi hagi ànim de lucre i que l'activitat sigui habitual. En aquest cas, el prestador del servei o producte si hauria de tributar per l'IRPF.
Aquest problema afecta directament les noves activitats de l'economia col·laborativa i el nou model de consum que s’estén cada cop més entre particulars a través de xarxes socials o plataformes d'Internet. I en aquest context també trobem els nous models de negoci que es fan a través de la figura dels ‘influencers’.
