Poca visibilitat dels pagaments socials als dispositius mòbils
Un bon exemple per a donar a entendre aquesta nova tendència seria el següent: El Maure ha reservat entrades per un concert a través d’una plataforma per a tot el grup d’amics. Per fer la reserva, ha hagut de pagar-ho ell per avançat i ho ha pagat per tot el grup, cosa que, en un principi, li ha suposat un preu bastant elevat. Evidentment, la resta d’amics i amigues haurà d’ingressar-li la seva part a través d’una transferència bancària en cas que no es vegin en dies i el Maure necessiti aquests diners. Però hi ha un problema, i és que difícilment tots i totes seran del mateix banc perquè això funcioni bé.
Per realitzar aquesta transició, els respectius bancs carregaran quatre euros addicionals per fer cada una de les transferències al Maure. A més, per poder-la dur a terme, cada un dels amics i amigues haurà de posar-se a la pàgina del seu banc i introduir totes les dades del compte del Maure. Una operació que resulta molt incòmode per a fer. Finalment, ho deixen estar i li diuen que ja li pagaran en mà quan el vegin. Un altre dia hauran de sortir al carrer a buscar un caixer i treure els diners, tot i que s’estalviaran quatre euros.
El millor de tot això és que hi ha aplicacions que et resolen aquest problema amb un moment i que haurien d’estar tenint molt d’èxit, però no és així. Entre aquestes trobem: Twyp, Bizum, Circle i Verse, que són les principals a Espanya.
El problema és que no tenen ressò dins la nostra societat. No sentim parlar d’aquestes ni cap dels nostres vincles les tenen instal·lades al seu mòbil. Aquest fet, actualment dificulta que aquestes aplicacions ressorgeixin dins la nostra societat i tinguin èxit.
Aquesta és la situació en la qual ens trobem al nostre país amb les aplicacions per fer pagaments en grup, també anomenats “pagaments socials”. Disposem de molta oferta d’aplicacions que cobreixen aquestes necessitats però cap d’elles ha encaixat finalment (almenys fins a tenir una importància entre els usuaris), que ho fan realment popular i fan que es disparin les seves descàrregues i tothom ho tingui al mòbil.
Totes aquestes apps estan per sota del nivell de les 300.000 descàrregues a l’Estat espanyol i per sota de les 5.000 i 4.000 descàrregues a les botigues d’Apple Store i Google Play, respectivament, tot i que Espanya és el país d’Europa amb l’ús més intensiu del telèfon mòbil.
Twyp, és l’aplicació creada pel banc holandès ING i permet generar pots comuns virtuals entre diverses persones, sense importar l’origen del banc des del qual es transfereixen els diners. Entre les apps dels bancs espanyols, és de les que té xifres de descàrregues més elevades, però el seu futur no està del tot clar després de fracassar a Holanda i, haver de competir a Espanya amb l’anomenat Bizum que tenen altres bancs com la Caixa, Santander, Bankia i Sabadell, que també participen.
Bizum, per la seva banda, fa la mateixa funció que aquesta però va ser creada a Espanya a l’agost del 2016 per 27 bancs que operen al país i que conformen el 95% del mercat: és una mena de mercat comú de pagaments socials que pretén assegurar que la seva funció no la facin altres aplicacions externes al món financer.
Fa falta deixar clar una cosa: I és que la majoria d’entitats es troben en la situació que tenen les seves pròpies aplicacions mòbils i encara no preveuen els pagaments socials, tot i gestionar bona part de les finances domèstiques dels seus clients. De manera que molts no veuen necessari (encara), descarregar-se addicionalment el Bizum del seu banc, quan ja tenen l’aplicació pròpia d’aquest.
Per això, cal destacar el cas del banc BBVA, que ha aconseguit unir en una mateixa aplicació, la del banc i la funció de pagament social (Bizum), i té l’èxit total amb més de 21.000 descàrregues a Google Play.
Aquest conflicte d’interessos entre el propi i el comú ja va provocar el fracàs d’una aplicació pionera en aquest àmbit, Yaap, en la qual van participar CaixaBank, Santander i Movistar. Aquesta va néixer l’any 2014 però cap dels seus promotors es va interessar gaire a promocionar-la entre els clients. El resultat va ser un desastre: 27 milions d’euros invertits, 2.444 euros facturats i un forat de 8 milions en el seu primer exercici. Finalment, la van tancar l’any 2016.
En el cas de Bizum, aquest conflicte d’interessos ha provocat que no hi hagi publicitat sobre l’aplicació i, a més, que cada banc estableixi unes condicions d’ús pròpies als seus clients. Tampoc permet l’ús de més d’un compte per fer pagaments o transferències a altres usuaris.
Per la seva banda corresponent, també hi ha les aplicacions Circle Pay i Verse, que són unes starts-ups catalanes que van rebre l’any passat vuit milions d’euros d’inversió de fons procedents de Silicon Valley. Aquestes són aplicacions d’empreses independents que intenten fer veure als usuaris que no calen els bancs per fer transferències de petites quantitats als amics/amigues. És un model molt innovador i posa a disposició qualsevol eina útil per a l’usuari per tal de prescindir del banc.
Actualment, el que passa en la societat és que la gran majoria d’usuaris paguen directament a les pàgines on compren (Amazon, Itunes...), tot i que segons l’enquesta elaborada el 2016 per Fujitsu, un 37% d’usuaris també asseguren que abandonarien les seves entitats davant d’una oferta d’altres empreses que li donessin més avantatges. No obstant això, ni Circle ni Verse han aconseguit suficients descàrregues per a posar en perill el poder de les aplicacions de la banca.
El futur d’aquesta revolució és incert. No es pot dir si fracassaran totes les aplicacions de transferències entre amics o algunes aconseguiran tenir l’interès de la societat. Però, de mentre, ja estan sorgint altres maneres de fer pagaments socials que estan tenint molt de ressò, com Facebook, que ha registrat al Banc d’Espanya la seva aplicació Facebook Payments i als Estats Units ja s’està utilitzant a través de Facebook Messenger. Sembla clar, doncs, qui pot ser el guanyador final d’aquesta revolució innovadora tan ignorada pels usuaris.
