El pronóstico de una crisis que llegó
Aparentment, el títol d’aquest llibre ens pot fer pensar que es tracta d’un anàlisi sobre la crisi, un cop acabada. Però si ho féssim ens equivocaríem, doncs l’obra es va escriure uns anys abans del crash que donaria pas a una època de foscor econòmica a Espanya.
L’autor, Santiago Niño Becerra, és un famós economista conegut per les seves particulars prediccions catastrofistes sobre economia i societat. Tan és això, que va ser del pocs economistes que es va atrevir a predir en època de vaques grasses a Espanya, que aquells anys de felicitat s’acabarien i el país es veuria immers en una profunda crisi sistèmica.
Així, el 2009, Niño Becerra va publicar aquest llibre, El crash del 2010: Toda la verdad sobre la crisis, on va portar les seves prediccions més enllà oferint dades i dates exactes sobre el que suposaria la crisi. “Será duro, durísimo, pero se superará, ¡evidentemente! No será el fin del mundo: nunca lo es; pero las cosas, nuestras cosas, nunca volverán a ser como fueron. Eso ya no es posible, es consecuencia de la evolución, es parte del precio que hay que pagar por ésta”, avisaba.
A dia d’avui, 7 anys després del crash, els espanyols encara continuem patint les conseqüències de la crisi, tot i que molts polítics s’empenyin a assegurar, des de fa temps, que n’hem sortit del tot. Un cop superades les dates sobre les quals va parlar l’economista, resulta molt interessant llegir-se el llibre per tal de fer una comparació entre el que va predir i el que realment va succeir, i comprovar si el seu particular pessimisme va resultar tan esbojarrat o no.
L’objectiu no era espantar la societat espanyola amb un conte de ficció. Els mitjans de comunicació anunciaven que “les coses no anaven bé” i Niño Becerra estava molt segur del que passaria i volia advertir de les conseqüències que provocaria la crisi i explicar els motius d’aquest problema. Efectivament, la crisi va arribar, enxampant la majoria de la societat despistada, sense pensar que aquesta situació podia passar en aquell moment.
Contrastant amb la despreocupació que van generar els anys de bonança, conceptes com l’aprofitament i el no malbaratament van tornar a instal·lar-se a les llars espanyoles, i la col·laboració va tornar a prendre importància a la societat, tal com va advertir Niño Becerra. Durant la crisi, els ciutadans – sobretot els de classe baixa – han hagut de canviar la seva mentalitat i forma de vida per a pal·liar els efectes d’una crisi que no s’esperaven. Altres, directament, no l’han pogut superar i s’han quedat sense un sostre on viure.
Les taxes d’atur que va predir l’economista al llibre podien semblar una bogeria, però no van allunyar-se massa de la realitat. Niño Becerra va situar el nivell més alt al 2012, amb una taxa que es mouria entre el 27 i el 30%, i el cert és que en aquell mateix any, a Espanya es va registrar un 25,77% d’aturats. Si en aquesta predicció es va excedir una mica, en termes de millora va fer curt, doncs la situació va començar a solucionar-se més tard del que ell pensava.
I què va dir respecte els llocs de treball que quedarien? Doncs justament els va descriure tal com són ara: precaris i promotors de l’explotació, amb salaris mínims que no garanteixen una qualitat de vida digna i amb jornades de treball infinites que tampoc asseguren un lloc fixe a les empreses. Actualment, i com assegurava mentre quan va escriure el llibre, només les persones altament especialitzades en feines d’alt valor afegit poden accedir al mon laboral, amb bones perspectives de futur. La realitat és que milers de joves preparats emigren a l’estranger en busca d’oportunitats perquè al seu país no en troben. La classe mitjana està desapareixent: els rics cada cop són més rics, i els pobres, cada cop ho són més. Una situació tan dramàtica com les preveia l’escriptor.
Paral·lelament, l’actitud dels polítics durant el període de crisi ha coincidit totalment amb la que s’esperava l’economista. Com assegurava Niño Becerra i com hem comprovat contínuament als mitjans de comunicació, els polítics han exercit polítiques d’austeritat per a intentar frenar la crisi, basades en la retallada dels recursos destinats als serveis bàsics i a la protecció social. Unes polítiques que han deixat la sanitat i l’educació amb greus mancances i a milers de persones desprotegides sense pensions i subsidis per atur. Com a conseqüència, el descontent social va augmentar i, amb ell, el control públic, com va advertir l’economista. La Llei Mordassa, és un clar exemple d’aquest abús de poder sobre la societat, que un cop més, dóna la raó a l’escriptor.
Niño Becerra i el seu pessimisme van encertar -per desgracia- en quasi totes les prediccions i gairebé de manera exacta, però el seu catastrofisme a vegades ha resultat excessiu. L’economista es va arriscar massa en anunciar que alguns barris serien transformats en llocs marginals i vigilats on es tancarien les persones considerades conflictives. Tot això perquè va pensar que les tensions socials augmentarien fins al punt que la delinqüència provocaria, fins i tot, guerrilles i l’assassinat d’algun polític o empresari. No es va equivocar, en certa part, doncs des de l’inici de la crisi les protestes i processos reivindicatius han augmentat en nombre i en repercussió. Al telenotícies hem pogut veure constantment notícies de carrers i places abarrotades de gent protestant, majoritàriament, contra els governants. Però, no s’ha arribat als nivells que va preveure i que, per a alguns, restar-li credibilitat per ser massa agosarats.
El llibre, doncs, resulta una declaració atrevida i pessimista, però també molt fonamentada. És una mostra de les teories d’un economista que mai ha patit per l’opinió d’aquells que el consideren exagerat. I el resultat és que llegint el llibre, comprovem que el que podia semblar impossible i excessiu va passar, i que la majoria de les conseqüències que ell preveia encara perduren i encara ens acompanyaran un temps més. Sembla, també, com Niño Becerra va explicar, que és una crisi sistèmica que no acabarà, però, amb el sistema capitalista que hi ha instal·lat al país des de fa dècades. Almenys, no s’ha apreciat cap intenció de canvi. Podem assegurar, també, que l’encert del llibre no és fruit de la casualitat. Darrera les prediccions hi ha un important i profund anàlisi i coneixement de la historia de l’economia i les diferents crisis sistèmiques que s’han viscut al món, que va permetre a Santiago Niño Becerra preveure el futur a les pàgines d’aquest atrevit llibre.
D’igual manera que no podem jutjar un llibre per la portada, tampoc podem fer-ho pel to pessimista en què l’hagin pogut escriure. Sens dubte, el millor que podem fer és llegir-lo.
